els Community Manager

Dins les crisis sempre hi ha qui assegura que veu brots verds, una llum al final del túnel. El 2010 segueix sent un any de recessió econòmica, però també iniciem una nova etapa amb moltes esperances. I encara que l’atur sacseja cada dia l’actualitat, també trobem novetats que poden convertir-se en la nostra futura feina.

Avui vull parlar d’una nova professió que farà parlar molt i, sobretot, generarà centenars de nous llocs de treball. Els Community Manager. Probablement a molts us sona a xinès, i d’altres estareu familiaritzats en aquests termes. Segurament perquè Infojobs n’està ple d’ofertes per aquest nou perfil professional. Però anem per parts.

Qui són els Community Manager? Els Community Manager són els encarregats de dissenyar una estratègia de comunicació per una marca, un producte o una empresa a la xarxa. S’han convertit en autèntics imprescindibles a les corporacions més importants, ja que són aquells qui vetllen perquè l’empresa estigui del tot actualitzada a Internet. I és que el definitiu assentament de la tendència 2.0. ja ha arribat, Internet compta amb usuaris que participen activament en el seu desenvolupament. Intercanvien informació, hi pugen fotos i vídeos, escriuen blogs i actualitzen constantment els seus perfils socials a Twitter o Facebook. Un carro al qui la majoria ja s’hi ha pujat.

És per aquest motiu que les empreses s’han de posar les piles si volen aconseguir l’atenció d’aquests usuaris. Internet permet classificar millor els targets comercials i abraçar una gran quantitat de clients potencials del teu producte. I a més, les estratègies socials del marketing 2.0. són molt econòmiques, i se li ha de treure profit.

Els Community Manager doncs, es dediquen a aprofitar al màxim aquesta tendència per enfortir l’empresa per la que treballen. I han de tenir molta cura perquè Internet també és un risc: un error pot arribat a tota la humanitat en qüestió de minuts, i això és fatal. S’ha d’estar atent. Els anomenen també gestors de la xarxa, perquè el web 2.0. implica estratègies més humanes, més treballades, més intel·ligents i acurades. La promoció i l’SPAM impliquen el risc de desgastar el nom d’una marca, o fins i tot que el públic acabi rebutjant-te per pesat. La humanització del marketing passa, doncs, pel filtre del Community Manager.

Una nova professió doncs que ha arribat al mercat amb molta força, i que si us interessa i esteu apunt, podeu aprofundir-hi. En seguiré parlant!

pots tornar a l'Auditori 40 cops, senyor?

Ismael Serrano – Ultimamente (Live)

Últimamente ando algo perdido,

Me han vencido viejos fantasmas, nuevas rutinas.

Y en cada esquina acecha un ratero

para robarme las alhajas, los recuerdos, las felicidades.

De un tiempo a esta parte llego siempre tarde a todas mis citas.

Y la vida me parece una fiesta...

... a la que nadie se ha molestado en invitarme.

De un tiempo a esta parte me cuesta tanto, tanto, tanto, no amarte, no amarte.

Últimamente ando desconcertado,

Así que ponte a salvo, porque en este estado ando como loco.

Y me enamoro de mujeres comprometidas,

llenas de abrazos, de camas compartidas.

De un tiempo a esta parte, a mi amor propio algo le falta,

Lo has dejado unos puntos por debajo del de Kafka.

Y la vida me parece una fiesta...

... a la que nadie se ha molestado en invitarme.

De un tiempo a esta parte me cuesta tanto, tanto, tanto, no amarte, no amarte.

Últimamente planeo una huida para rehacer mi vida,

Probablemente en Marte.

Seguro que allí no hay nadie empeñado en aconsejarme:

"Ismael, ¿qué te pasa? No estudias, no trabajas".

Y qué vamos a hacerle, si es que últimamente ando algo perdido, si te necesito.

De un tiempo a esta parte me cuesta tanto, tanto, tanto,

me cuesta tanto no amarte.

Han de venir tiempos mejores, cometeré más errores, 

daré menos explicaciones, y haré nuevas canciones

en las que te cuente cómo, últimamente, 

son tan frecuentes tristes amaneceres ahogando mis finales,

repetidos, cansados, miserables, llenos de soledades.

De un tiempo a esta parte me cuesta tanto, tanto, 

me cuesta tanto no amarte.

cançons que m'animen el setembre

Dover - La rèponse divine

Shakira - Loca

Brandon Flowers - Only the young

El Pescao - Castillo de Arena

KT Tunstall - (Still A) Weirdo

Merche - Si te marchas



Deixant enrere pan-pan-americanos, Waka Waka i demés horterades de l'estiu. Ara arriben les horterades de la tardor, les que acompanyen els vídeos de GH i els tonos. 

Aprendre a fer servir xarxes i internet 2.0.

Tinc una obsessió des de fa cert temps, i és a actualitzar-me al màxim des del punt de vista tecnològic. Internet ens ofereix un munt de possibilitats i crec que s'han d'aprofitar. El periodisme, a més, és un món extremadament competitiu i complex, i mai estarà de més afegir-se a aquest difícil món. 

Un cop ja tinc el meu blog, el meu Twitter, el meu Facebook... potser és hora de començar a fer-ho servir tot de manera intel·ligent. No és fàcil aprendre d'un dia per l'altre el funcionament de Twitter amb els seus retweets, respostes, trending topics, i tota la mandanga. No és senzill començar a inspeccionar les estadístiques del blog i a intentar prosperar mitjançant tècniques (que si la taxa de bouncing, que si el SEO, que si Analytics, que si paraules claus i posicionament als buscadors...).

És complicat, però prometo aprendre dia a dia una mica més.

Crec que arribats a aquest punt, és necessari per prosperar. 

1 de setembre

1 de setembre, again and again.

.

Avui ha marxat la Sílvia a viure a Budapest, encara amb la ressaca emocional del vídeo de despedida i tot.

Avui els del bar de l'Auditori han començat un altre cop una ofensiva per evitar que els facin fora de la manera més rastrera del món.

Avui el meu nebot Andreu ha començat la guarderia, ha plorat molt i no sap que demà li toca repetir. Avui ha començat a fer-se independent i gran.

Segurament avui hi hagi mil milions de coses com aquesta, vivències que canvien perspectives, històries i anècdotes que marquen el camí. A mi avui no m'ha passat res d'interessant (estic aprenent a fer anar el Twitter, mai se sap si em servirà!), però miro al voltant i veig que tot segueix girant.

Potser demà em toqui a mi, potser sigui aquesta nit.