Ahir va ser un dia per recordar tota la vida, d'aquells que no podia imaginar.
D'aquells que he somiat durant molt de temps, durant anys i panys.
Ahir vaig exercir durant tot el dia de periodista. I ho vaig fer per amor absolut a l'art, perquè malgrat no cobrar m'agrada molt la feina que estic fent, i ho faig per créixer interiorment, perquè m'apassiona el que faig.
Al matí vaig dirigir-me a la sala Apolo per entrevistar a l'Alondra Bentley, una cantant folk meitat espanyola meitat anglesa, que era la convidada d'honor del concert d'Amaral de la nit. M'hi acompanyava el Dave per fer-ne unes quantes fotos. Però quina va ser la meva sorpresa que a l'arribar allà varem veure que allò era en realitat una roda de premsa, amb Eva Amaral i Juan Aguirre inclosos. La poca afluència de mitjans (ACN, ComRàdio i nosaltres) ens va permetre tenir una conversa poc més de tres quarts d'hora amb gent tan normal i alhora tan mitificada per mi com ells dos.
Després a la tarda, en mig de tota la bogeria, em vaig apropar a la sala 2 de l'Apolo per parlar amb Miren Iza de Tulsa, i després de molt esperar vam acabar fent l'entrevista de la manera més improvisada i divertida dins un lavabo de dones. Molt sincera, molt honesta, molt divertida i molt interessant.
Vaig sortir d'allà encantat, en un dia havia pogut viure tres experiències brutals amb tres grups amb més punts en comú dels que ells creuen, i és l'amor per la música i pel folk. Apassionant.
I a la nit, un concert brutal d'Amaral a pocs metres d'ells i amb un repertori d'infart, on van deixar estar els singles i van recuperar velles glòries poc conegudes, i temes nous que prometen i molt.
Avui serà "Un día más", pero ahir no ho va ser.
Aquest vídeo és del concert d'ahir, de la mà de Youtube i meggben.
No hay comentarios:
Publicar un comentario