Escoltar l'estàtica

Escoltant l'estàtica

Crear un blog és com mudar-te a una casa nova. Posar-hi el parquet, pintar les parets i decorar-la. Començar de cero. És el més difícil de tot, un mai queda content del tot amb el resultat. Hi dones voltes i voltes, i mai ho tens del tot clar, ho enviaries tot a prendre pel cul i tornaries a començar. Bé, la casa ja està construïda i pintada. Ara només falta instal·lar-nos-hi i començar a viure-hi experiències.

El títol del blog té un sentit especial. Sempre he estat força interessat amb la dinàmica i l’estàtica. Tots nosaltres estem en una pertorbadora i desafiant dinàmica que se’ns menja, que ens atrapa, que ens absorbeix completament. Hem de saltar-hi dintre i procurar seguir el seu frenètic ritme.

No sempre aconseguirem anar a la seva velocitat, no sempre voldrem, no sempre podrem. El camí és molt llarg, hi ha pujades angostes i baixades al·lucinants, i és molt dur fer-lo tot seguit sense parar ni un instant. Hi haurà moments que desitjarem contemplar el paisatge mentre caminem a poc a poc, dies que preferirem córrer i sentir el vent a la cara. Instants que ens girarem per mirar el què hem recorregut, a vegades amb nostàlgia i d’altres amb pànic de no saber que trobarem més endavant.

És llavors quan hem d’escoltar l’estàtica. Només per refer-nos i seguir. Ja arribarà el dia en què no tindrem cap més remei que romandre per tota l’eternitat dins l’estàtica. Mentrestant, visquem aquesta terrible dinàmica.