![]() |
| Escoltant l'estàtica |
Crear un blog és com mudar-te a una casa nova. Posar-hi el parquet, pintar les parets i decorar-la. Començar de cero. És el més difícil de tot, un mai queda content del tot amb el resultat. Hi dones voltes i voltes, i mai ho tens del tot clar, ho enviaries tot a prendre pel cul i tornaries a començar. Bé, la casa ja està construïda i pintada. Ara només falta instal·lar-nos-hi i començar a viure-hi experiències.
El títol del blog té un sentit especial. Sempre he estat força interessat amb la dinàmica i l’estàtica. Tots nosaltres estem en una pertorbadora i desafiant dinàmica que se’ns menja, que ens atrapa, que ens absorbeix completament. Hem de saltar-hi dintre i procurar seguir el seu frenètic ritme.
No sempre aconseguirem anar a la seva velocitat, no sempre voldrem, no sempre podrem. El camí és molt llarg, hi ha pujades angostes i baixades al·lucinants, i és molt dur fer-lo tot seguit sense parar ni un instant. Hi haurà moments que desitjarem contemplar el paisatge mentre caminem a poc a poc, dies que preferirem córrer i sentir el vent a la cara. Instants que ens girarem per mirar el què hem recorregut, a vegades amb nostàlgia i d’altres amb pànic de no saber que trobarem més endavant.
És llavors quan hem d’escoltar l’estàtica. Només per refer-nos i seguir. Ja arribarà el dia en què no tindrem cap més remei que romandre per tota l’eternitat dins l’estàtica. Mentrestant, visquem aquesta terrible dinàmica.

Me ha encantado lo de comparar un blog con una casa Sem !!!
ResponderEliminarTe sigo desde YA